Germanor Penitencial de Santa Cruz
Any de Fundació: 1945
Seu Canònica: Ermita de Santa Cruz
Imatges:
Crist de Medinaceli • Valentín García Quinto 1995
Santíssim Crist de la Fe • Luis Ortega Bru 1964
Santíssima Verge dels Dolors • Valentín García Quinto 1994
Grup Escultòric del Sagrat Davallament de Crist: Santíssim Crist del Sagrat Davallament • Antonio Castillo Lastrucci 1946. La nostra Senyora de la Pietat, Sant Joan Evangelista, Nicodemo i José de Arimatea• Antonio Castillo Lastrucci 1946. María Magdalena • Jesús Méndez Lastrucci 2004
Escut:
Com a elements principals trobem els que són referents al moment del davallament del Jesucrist, l'escala, el sudari, la creu arbòria símbol de la salvació i els claus, tot això en representació del primitiu pas titular de la Germanor, el misteri del Sagrat Davallament. L'escut es troba sobre fons morat i enquadrat dins d'una corona d'espines, símbol de la passió de Crist.
Indumentària:
És tradicional d'aquesta Germanor portar vesta i antifaç ras de color negre. Porten sobre l'antifaç l'escut de la corporació brodat i la medalla de la Germanor. A la cintura trobem cordó roig amb lligam franciscà. Es complementa amb guants, calcetins i calçat de color negre.
Història:
Hi ha qui ha volgut unir l'existència d'aquesta Germanor a la creació de l'ermita que porta el mateix nom i que va donar origen al barri de Santa Cruz. Tot això basat en una tradició apòcrifa que ha arribat fins als nostres dies. Aquests són els mateixos que han arribat a afirmar que la nostra Setmana Santa no té història en sentit monumental i artístic ni en la conservació d'un tresor pasionista. La veritat és que en el barri de Santa Cruz, lloc on es troba l'ermita, a la fi del segle passat, els humils veïns que allí vivien van constituir una Germanor amb el mateix nom, signe d'identificació de tot un barri i de les seues gents. En ella estaven gents que han passat a la història d'Alacant amb els seus sobrenoms: "L'Oncle Albercoc", "L'Oncle Calixto", i el " Coxo Baeza". A ells s'uneix un sacerdot, fill del barri, que canalitza aquesta nova devoció, el Rnd. Cerdà.
La germanor té el seu origen en el segle XIX, encara que es té constància de notícies sobre la seua possible existència també en el XVIII. El pas original es perdria per sempre en els anys 30 igual que ocorreguera amb tantes altres germanors de la nostra Setmana Santa. Obra de l'escultor Sr. Antonio Riudavets, estava compost per un crucificat, la Verge, Sant Joan i María Magdalena als seus peus, en una configuració que recordaria a l'actual pas del Crist del Diví Amor, de la germanor homònima del dimecres sant.
Conclosa la guerra civil, la Germanor es reorganitza i necessita un tron que substituïsca les imatges que havien desaparegut.
La primera eixida processional va tindre lloc en la Setmana Santa de 1946, encara que va ser en 1945 la constitució de la Germanor. Serà el Governador d'Alacant, Don José María Paternina Iturriagagoita, qui es fa càrrec de la despesa de les noves imatges que són encarregades per mediació de Don Tomás Valcárcel Deza, a l'imatger sevillà Antonio Castillo Lastrucci, desfilant un únic pas amb una creu buida i un sudari penjant d'aquesta, fins que a l'any següent seria substituït per l'espectacular pas de misteri del Davallament, del sevillà Sr. Antonio Castillo Lastrucci, que inclouria a Crist, Nicodemo, José de Arimatea. Més endavant el mateix imatger realitzaria per a completar l'escena les talles de Sant Joan i la Verge i en 2004 el seu besnet seria qui conclouria l'escena amb la talla de María Magdalena, Jesús Méndez Lastrucci.
Després del Davallament, la germanor adquiriria un Crucificat al reconegut imatger Ortega Bru, que va ser batejat en el barri com "El Gitano" i en els 90, l'escultor García Quinto tallaria les imatges del Crist Captiu de Medinacelli per a ser portat pels més joves de la germanor, i la Verge dels Dolors per a ser portada per les dones de Santa Cruz.
Aportació musical a la Setmana Santa