Pontifícia, Real, Il·lustre, Venerable i Salesiana Germanor Sacramental del Sant Sopar d'Alacant
Any de Fundació: 1962
Seu Canònica: Parròquia María Auxiliadora
Imatges:
Grup Escultòric Santa Sopar: Santíssim Crist del Sagrat Sopar • Juan de Ávalos, Ortega Bru i Vicente Salvador, Apòstols • Juan de Ávalos, Ortega Bru i Vicente Salvador, 1962
Nazareno: Santíssim Crist de la Caiguda • Hernández Navarro 1994
Crucificat: Santíssim Crist de l'Esperança dels Joves • Anònim Segle XIX
Imatge Mariana: María Madre de Misericòrdia Auxiliadora del Poble Cristià • Hernández Navarro 1995
Escut:
Està compost per un Calze amb la Sagrada Forma sobre Cruz roja de la qual emanen raigs. Aquest escut ha patit lleugeres modificacions al llarg dels anys, des del primer, en el qual només apareixia la Creu i el Calze, fins a arribar a l'actual que va envoltat pel Toisó, i rematat amb la Corona Real a causa de la otorgación del títol de Real a la Germanor.
Indumentària:
És tradicional d'aquesta Germanor portar túnica i antifaç color ivori. Capa, també, en color roig. L'emblema de la Confraria es podrà apreciar brodat sobre l'antifaç. Es completa l'hàbit amb faixí de seda en color roig, guants i calcetins blancs i sabates roges.
Història:
L'any 1775, tenim constància de la Germanor del Sant Sopar. Naix en el barri que va sorgir en el segle XV a extramurs de la ciutat denominat " Raval de la Porta de l' Orta" o " Raval de Sant Antón". Concretament en el que, a poc a poc, va anar convertint-se en un carrer de cases humils i que la gent li donaria el nom de "Carrer del Sopar" per custodiar-se en ella les imatges de la Ultima Sopar.
El raval de Sant Antón va anar creixent al llarg del segle XVI.
Era un barri i uns carrers molt populars ja que, els seus veïns, pertanyien a la classe baixa, segons es desprén del veïnat (cens) de 1754 i en el qual se censava el 63,3% dels 570 jornalers existents a la ciutat. En el cens de cases-propietaris (preu just) de 1756, se cita que aquest raval de Sant Antón comptava amb 772, el 27% de les cases existents a la ciutat. Però, malgrat la importància del número de les seues edificacions, el valor de les mateixes només aconseguia el 11,9% del total urbà, amb un valor mitjà per casa de tan sols 9,8 lliures; no sent aliena a aquest fet l'escassa implantació de propietats de la noblesa titulada, perquè el percentatge d'aquesta només suposava el l 0,6%.
Tot això ens dona una idea del gran esforç, la religiositat i l'interés, que van tindre aquelles humils gents, per a engrandir la Setmana Santa de la ciutat i adquirir a l'imatger murcià Francisco Salzillo les imatges de la Ultima Sopar per un cost total de 55.000 rals de billó.
Cal indicar que les imatges adquirides a Francisco Salzillo, no van eixir de les seues mans, sinó que van ser realitzades pel seu pare Nicolás Salzillo qui, en morir, les va deixar en herència al seu fill Francisco al costat del taller que posseïa.
Les imatges eren de vestir i es trobaven repartides a les cases durant tot l'any ja que les dimensions del "Pas" impedien que aquest fora venerat en una església.
La presentació processional a excepció de la riquesa artística del "Pas" era molt pobre. Ni vestas, ni adorns espectaculars, ni potser la més lleu il·luminació que la del número de alumbrantes entorn de les imatges ja que es processionava en les primeres hores de la vesprada. Formaven llargues files de dones del barri tocades amb negre mocador al capdavant, passant entre les mans les conques del Rosari. La majoria dels homes, assistien amb les seues bruses negres formant xicotets grups.
En 1880 el gremi de alpargateros d'Elx va adquirir el conjunt iconogràfic. Per problemes d'impossibilitat de processionar el Pas pels carrers d'Elx a causa de l'estretor d'aquestes, el conjunt va ser venut, aquesta vegada, a Cartagena. Allí van processionar fins a 1949, any en què la Germanor de "Els Californis" va estrenar un nou conjunt artístic. En l'actualitat ha sigut impossible saber la destinació que han patit aquelles primigènies imatges eixides de les mans de Nicolás Salzillo
La seua primera desfilada processional seria el 7 d'abril de 1963, Diumenge de Rams, si bé, anys més tard desfilaria el Dijous Sant, com en l'actualitat.
Quatre són els passos d'aquesta salesiana germanor, venerats en les capelles de la Parròquia-Santuari de María Auxiliadora: el Sant Sopar, pas titular de la germanor, adquirit a la casa Santarrufina de Madrid en 1963. Finalitzada la processó, tots els manjares i viandes de la Mesa són donats a una entitat benèfica, menys les maduixes, que per tradició són regalades a la comunitat salesiana; l'Stm. Crist de la Caiguda, esculpit per Sr. José A. Hernández Navarro en 1994, i que substituiria al Crist atribuït a l'escola de Salzillo que es venera en el convent de les MM Caputxines; el Crist dels Joves, d'autor anònim, portat per la secció juvenil; i el pas de pal·li María, Mare de Misericòrdia Auxiliadora del Poble Cristià. Obra executada per Hernández Navarro en 1995, que substituiria a una imatge de Martínez Mataix de 1986.
Aportació musical a la Setmana Santa
- Al Crist de la Caiguda • Luis Cañizares. Adaptada per Pau Sebastiá. Dedicada al Crist del mateix nom de la Germanor del Sant Sopar. Consta en el repertori de l'Agrupació Musical de la Pietat d'Oliva.
- María Misericordia Auxiliadora del poble cristià • Francisco Carchano Moltó. Any 2018. Marxa de processó dedicada a la imatge mariana de la Germanor del Sant Sopar.