Real Germanor Sacramental de Jesús en  Samaria, Santa Oració en l'Hort i Santíssima Verge de la Pau.

 

Any de Fundació: 1954

Seu Canònica: Basílica de Santa María

 

Imatges:

Grup Escultòric de Jesús en  Samaria: Jesús en  Samaria • Anònim S.XVIII. Samaritana • Germans Blanco 1953.

Grup Escultòric de la Santa Oració en l'Hort: Santíssim Crist de l'Oració en l'Hort • Antonio Castillo  Lastrucci 1955. Ángel; Sant Pere; Santiago; Sant Joan • Antonio Castillo  Lastrucci 1955.

Imatge Mariana: Santíssima Verge de la Pau • Juan Ferrándiz  Guitaví 1981

 

Escut:

L'escut corporatiu aquesta realitzat sobre el fons malva distintiu de la Germanor on podem trobar els elements principals que portava l'Àngel Confortador en el passatge de l'Oració en l'Hort de  Getsemaní, el Sant Calze i la Creu de la qual emanen raigs de llum cap a la terra, símbol del lliurament i la salvació. Darrere d'aquests elements principals trobem la Creu de les huit  beatitudes: posseir el content espiritual, viure sense malícia, plorar els pecats, humiliar-se en ser ultratjats, estimar la justícia, ser misericordiós, ser sincers i nets de cor, patir amb paciència les persecucions, tota ella emulant el pa de la Sagrada Eucaristia, el cos de Crist.

 

Indumentària:

És tradicional d'aquesta Germanor portar  vesta, antifaç, calcetins i guants de color blanc. Capa i faixí realitzats en color malva. En el centre de l'antifaç es col·loca l'escut de la Germanor Matriu del Stm. Crist de la Mar, així com en la capa se situa l'escut corresponent a la Germanor de la Santa Oració en l'Hort. Es completa amb calcetins i calçat blanc i medalla de la Germanor.

 

Història:

La Germanor, tal com es coneix en l'actualitat, es constitueix en 1954. No obstant això, afona els seus orígens en l'existència de dues germanors, la de la Samaritana i la de l'Oració en l'Hort, existents en segles anteriors.

 

Tan antic degué ser el Pas de la Samaritana que s'ignora, ni fins i tot aproximadament, la data de la creació d'aquesta Confraria que durant tants anys, i fins a 1931, va figurar al capdavant de la Processó del Sant Enterrament. La Confraria de la Samaritana estava integrada per molt pocs germans, persones modestes, que arribat el moment, una vessa entre els germans feia possible la seua conservació, muntatge i trasllat a l'Església de Santa María per a desfilar en el Sant Enterrament al capvespre de cada Divendres Sant.

 

La Germanor de l'Oració en l'Hort, que va ser integrada quasi íntegrament per la dependència mercantil d'Alacant, ha de remuntar el seu origen a segles, ja que en les seues files figuraven no poc nombre d'artesans, integrants d'aquells gremis medievals hui desapareguts. Si al principi, deixant a part postulats artístics, aquesta Germanor va ser florent, tal vegada en perdre importància l'artesà, va anar decreixent el nombre de confrares fins al punt de posar en perill la vida de la Confraria. No es coneix amb certesa el nom de la persona o persones que van dirigir aquesta Germanor en el que podríem dir la seua primera fase, però sí que sabem que comença la seua segona etapa quan el llavors Rnd. Sr. Capellà Rector de Santa María, Sr. Francisco Antón i Tarí, amb la col·laboració d'alguns feligresos, i especialment del barber Sr. Juan  Muntó, va aconseguir la seua reorganització en la seua citada parròquia el dia 1 de maig de 1927; i a l'any següent desfilaven il·luminant el pas prop de trenta confrares. En aquesta segona època, el pas, que era muntat a l'Església de la Misericòrdia, era traslladat a Santa María en el capvespre del Dimarts Sant per a integrar el Divendres la Processó General del Sant Enterrament.

 

Destaquen en aquest període, per la seua ingent labor personal en la Confraria, a més del Pare Antón Tarí i del senyor  Muntó, el Director de la Germanor, Molt Il·lustre Senyor Canonge Magistral de Sant Nicolás, Doctor Don Victorià Albentosa i el seu President, Don Alfredo Barceló Hernández. Finalment, entre les tristes conseqüències de la crema de convents de 1931, es va produir la destrucció i pèrdua del Pas, les talles, els ornaments i la pròpia Confraria.

 

En definitiva, les dues Confraries (La de la Samaritana i la de l'Oració en l'Hort) van ser independents i van tindre la seua pròpia història individual fins a la seua desaparició en 1931, igual que bona part de les Germanors de la Setmana Santa alacantina.

No obstant això, l'any 1954, la Junta de Govern de la Germanor del Crist de la Mar va tindre a bé recuperar aquestes dues Germanors i les van unir en una sola amb una única desfilada processional per a així retornar la seua presència a la Setmana Santa alacantina, la qual cosa més endavant li valdria el reconeixement per part de l'Excm. Ajuntament degut el seu esforç per engrandir la Setmana Santa recuperant la tradició d'allò que s'havia perdut per l'esdevenir de la història, amb la concessió de l'única Bandera d'Honor concedida a la nostra ciutat en tota la història de la Setmana Santa.

 

Per a la seua refundació va caldre adquirir totes les imatges, ja que tot el patrimoni de les extintes germanors havia sigut cremat, a excepció de la talla de Jesús en  Samaria (segle XVIII) que  va ser trobada per Sr. Rodes Fajardo i Sr. Tomás  Valcárcel en un  chamarilero, al qual li l'havia venuda una família rica que durant la guerra l'havia mantinguda fora de perill a la seua casa però que ara es trobava en dificultats econòmics, recuperant així la talla original per al patrimoni de la Germanor.

 

En aqueix any de 1954 se li encarregarà la imatge de la Samaritana als Germans Blanco, imatgers alacantins, i al sevillà Sr. Antonio Castillo  Lastrucci el grup complet de l'Oració en l'Hort (Crist, l'Àngel i els apòstols Santiago, Pedro i Juan) i el tron de pa d'or sobre el qual processionarà.

 

La seua primera eixida processional va ser en la nit del 3 d'Abril de 1955 a les 23 hores, Diumenge de Rams, des de l'Església de la Misericòrdia.

 

En els anys 70, la Germanor va incrementar les seues advocacions amb la de la Santíssima Verge de la Pau, processionant diversos anys una dolorosa que constituïa una còpia molt exacta de l'Esperança  Macarena sevillana propietat dels Missioners de l'Esperança, encara que per motius desconeguts va cessar aquesta relació i va deixar de processionar. La corporació va mantindre aquesta advocació en els seus títols a l'espera de poder trobar una imatge que la substituïra.

 

Al juny de l'any 2007, la família de Sr. Luís Martínez Sánchez dona a la Germanor una imatge signada en 1861 per l'imatger Juan Ferrándiz  Guitaví que romania al culte en la seua capella de la Finca Els  Palmeretes i que anteriorment havia pertangut al Cònsol italià  Salvetti. La Germanor, gràcies a la profunda relació d'aquesta família amb el col·legi Inmaculada dels PP Jesuïtes, va resoldre concedir-li a aquesta talla el títol de Santíssima Verge de la Pau i que fora portada pels joves batxillers en els seus últims anys de col·legi abans de passar a la Universitat. Va tindre la seua primera eixida processional en la Setmana Santa d'Alacant el Diumenge de Rams dia 5 d'abril de l'any 2009.

 

Des d'aqueix moment la germanor recupera els seus llaços amb els Jesuïtes, que tenen el seu origen en la fundació de la germanor Matriu del Crist de la Mar pel Pare Jesuïta Rafael Esplá en 1917, sent el col·legi qui hui dia integra la Germanor de l'Oració en l'Hort amb la participació de tots els estaments del col·legi.

L'any 2017 l'SM. El Rei d'Espanya, Felip VI concedeix a la Germanor el títol de Real.

 

Aportació musical a la Setmana Santa

  • Oració • Miguel Herrero Sanz. Marxa de processó per a dolçaina per al pas de l'Oració en l'Hort. Partitura manuscrita amb data 3 d'abril de 2006. 

Web: Real Germanor Sacramental de Jesús en  Samaria, Santa Oració en l'Hort i Santíssima Verge de la Pau.