Confraria Sacramental del Crist del Diví Amor i La nostra Senyora de la Soledat “La Marinera”

 

Any Fundació: 1942

Seu Canònica: Convent de les Monges de la Sang

 

Imatges:

Grup Escultòric del Crist del Diví Amor: Santíssim Crist del Diví Amor • Miguel  Castellanas, Olot 1942. Mare de Déu, Sant Joan • Miguel  Castellanas, Olot 1942

Imatge Mariana: La nostra Senyora de la Soledat “La Marinera” • Baptista Vera 1710

 

Escut:

Com a elements principals trobem els que són referents a la passió de Jesucrist, en l'eix central trobem una creu, símbol de la salvació, a cada costat de la mateixa trobem una fustiga representació de la passió i d'una escala en representació del passatge del davallament. En el sòl trobem els tres claus de Jesucrist, tot això emmarcat per una sanefa llisa de color ull i rematada per la corona d'espines, també tot en un color roig sang, en record de la seua seu canònica i el convent de les Reverendes Mares Agustines de la Santíssima Sang de Crist.

 

Indumentària:

És tradicional d'aquesta Confraria portar  vesta i antifaç ras de color roig sang. Porten capa ras de color blanc i sobre el muscle esquerre l'escut de la corporació brodat. A la cintura trobem cordó daureu. Es complementa amb guants i calcetins blancs i calçat de color roig.

 

Història:

En 1600, i segons la Crònica de  Viravens, existia una capella per als reus condemnats a la pena capital. En ella existia una imatge de la Verge amb l'advocació de Soledad. Aquesta imatge era molt venerada: els malalts creien curar al contacte de la toca o del rosari que penjava de les seues xicotetes i fines mans; els mariners la invocaven per a obtindre la seua protecció i no caure captius dels pirates. I, punts van ser els favors, que aquelles gents van substituir el títol de Soledad pel de La nostra Senyora de la Marinera.

 

Al llarg de quatre segles, la imatge ha patit dues greus profanacions. L'ocorreguda amb l'entrada dels anglesos en la qual va ser rescatada d'entre les immundícies (8 Agost 1706) i la de 1931 en què van aparéixer les seues restes entre un munt de cendres i enderrocs. Encara hui la seua cara, i especialment els seus ulls, porten el record d'aquells fets.

 

D'acord amb la "Chrónica" del Degà Bendicho, sabem que en el Convent de les RR.MM.  Canonesas de Sant Agustí, estava fundada la Confraria de la "Sang de Crist", que rebia l'empara de la Ciutat.

"perquè l'afavoreix amb manar als seus oficials i consellers assistisquen i acompanyen la processó que fa la confraria el Divendres Sant amb un ciri de cera blanca que paga la Ciutat per a cadascun"

 

No obstant això, a la llum de les dades que ens revela el "Llibre de la Fundació" del Convent de la Sang de Crist de la ciutat d'Alacant, és evident que l'existència d'aquesta confraria era anterior a la fundació del Convent.

 

Refereix l'acta de fundació que, a principis del segle XVII, alguns religiosos i cavallers, van procurar ajuntar en el saló de l'Ajuntament de la ciutat a alguns jurats d'ella, al Degà i Cabildo de la Col·legial i a alguns altres cavallers, amb el propòsit de presentar-los la preocupació de

"fera un convent de monges en aquesta ciutat per a poder complir amb ell els seus bons desitjos i no obligar-los a eixir de la terra per a fer-ho per la dificultat i inconvenients que en això solien oferir-se"

 

Sospesades les raons, es va resoldre s'edificara aquest convent i anaren subjectes a l'Ordinari i s'escriguera al Sr. Bisbe d'Orihuela, Don Andrés Balaguer, demanant llicència per a això i per a denominar que ordre seria. Es va nomenar per electes al Degà Miguel Zaragoza, al Canonge i Comissari de la Santa Inquisició, Tomás Pérez; al Canonge i Vicari, Jaime  Galante; al pare mestre Fra Jerònim  Gracián de la Mare de Déu, de l'Ordre de La nostra Senyora del Carmen; a don Joan Vic,  Bayle de la Governació d'Orihuela; i a Jerónimo  Vallebrera, cavaller.

 

En la visita pastoral que va realitzar el Bisbe a la ciutat el mes d'abril de 1606, va concedir la llicència sol·licitada i va imposar algunes condicions que es recullen, més tard, en l'acte rebut pel notari don Joan Torres el 16 de Maig de 1606, atorgant poders al canonge Pedro  Ivarra i a Jerónimo  Vallebrera perquè en el seu nom fundaren aquest monestir, anaren a portar a les fundadores del Monestir de Sant Cristóbal de València i compraren la casa o cases necessàries i altres coses convenients per a aquesta fundació.

 

En compliment dels acords, van reunir els majordoms i confrares de la Confraria de la Sang de Crist i

"pidiéronles l'església i altres cases d'aquesta confraria per a en ella com a lloc més a propòsit fer aquest monestir. I tots unànimes i conformes van condescendir amb tan justa petició i van fer donació d'ella per a aquest efecte amb certes capitulacions, com sembla amb acte per davant Francisco Pérez, notari”

 

El 16 de Juliol de 1606, van arribar les fundadores i el 18 del mateix mes i any, es van instal·lar en el que passaria a denominar-se Convent de la Sang de Crist.

 

Tot l'anteriorment exposat argumenta que l'origen de la Confraria de la Sang de Crist d'Alacant bé podria remuntar-se al segle XVI, a pesar que continua sent una incògnita la seua data de fundació. Si en 1606 es funda el Convent, i la Confraria posseïa en aquells dies una església i cases en propietat contigües a aquesta, és obvi que disposava des de fa temps d'una organització administrativa -en el Llibre de la Fundació es fa referència a l'existència de majordomia-, i d'uns cultes i actes en honor a les imatges del  Ecce  Homo i a la Verge de la Soledat. I això, a més, corrobora l'afirmació recollida per  Viravens en la seua Crònica, en dir

(…) "hi havia pels anys 1600 un Santuari que servia de Capella als reus condemnats a l'última pena."

 

Una altra dada que ens ajuda a datar l'existència d'aquesta Confraria de la Sang era la devoció d'aquesta advocació en tot el Regne de València. La mateixa venia a entroncar-se amb el ressorgiment de les companyies de deixuplinants que secundaven a Sant Vicent Ferrer en els seus viatges i predicacions -recordem que Sant Vicent Ferrer predica a Alacant l'any 1411. Coincideix doncs amb l'auge de les confraries de la Vora Cruz a Castella i Andalusia que veneraven la relíquia del  Lignum  Crucis, a partir del segle XV va començar en el Regne de València a donar-se culte a la Sang de Crist.

 

Juan Baptista Maltés, en la seua obra  IIlice Il·lustrada, de manera molt prolixa, ens relata la devoció alacantina a les imatges del Convent de la Sang, el  Ecce  Homo (iconografia aquesta que en el Regne de València representava la devoció a la Santíssima Sang de Crist, com és el cas de Manises, Pego i Elx) i La Soledat "La Marinera”.

 

En un relat portentós ocorregut a Mislata estaria l'origen de la devoció a la Preciosíssima Sang de Jesucrist. Divulgada aquesta festa a València, es va fundar una confraria en la parròquia de San Miguel i Sant Dionisio, en el raval de la Vila Nova, les constitucions de la qual van ser aprovades el 15 de Març de 1535 per Gaspar Rubió, doctor en cànons i vicari general. Paulo III va instituir la seua festa en Butla datada el 14 d'Abril de 1540. S'ha localitzat la fundació d'aquesta confraria en diversos pobles de tot el Regne de València.

La talla de la Verge és una de les més antigues de la Setmana Santa alacantina, i encara que va ser cremada en les revoltes de 1931, es va poder rescatar el cap d'entre enderrocs i cendres per Sr. Julio Parreño, que la va restaurar i li va incorporar un cos de bastidor. A assenyalar que, durant la Guerra Civil, la imatge va estar amagada a casa del Sr. Parreño, on la va protegir d'un futur incert, fins que finalitzada la guerra civil va poder retornar-la al convent.

 

En 1942 es va refundar la confraria i se li va posar el nom del Crist del Diví Amor i Verge de la Soledat, La Marinera, agrupant membres dels Col·legis Oficials de Procuradors, Metges, Farmacèutics i Practicants. A més del pas de la Soledat, la Marinera, la Germanor adquiriria un nou pas, un Calvari de sorprenent execució i excepcional realisme.

 

Aportació musical a la Setmana Santa

  • Diví Amor i Soledad • José Aparicio Peiró. Marxa de processó. Dedicada a la Confraria del Crist del Diví Amor i la Verge de la Soledat. 30 de març de 1996.
  • Soledad (cançó) • Carlos  Berrueco