Germanor del Santíssim Crist de la Bona Mort i La nostra Senyora de les Angoixes

 

Any de Fundació: 1926

Seu Canònica: Santa Església Cocatedral de Sant Nicolás de Bari

 

Imatges:

Santíssim Crist de la Bona Mort • Anònim Segle XVI

La nostra Senyora de les Angoixes • Francisco  Salzillo Segle XVIII

 

Escut:

Està conformat pel seu eix central per la Santa Cruz de Jerusalem. Com a cos central de l'escut trobem un  Crismón, símbol de les primeres comunitats Cristianes en representació de Crist i l'anagrama de María, en record a la titular mariana de la Germanor.

 

Indumentària:

És tradicional d'aquesta Germanor portar túnica i antifaç  de color negre. Porten capa de color roig, i l'escut de la confraria sobre l'antifaç. Completa l'hàbit calçat negre i la medalla de la corporació.

 

Història:

Gràcies a l'article publicat el 28 de març de 2002 en el Diari Informació d'Alacant, titulat 75 Aniversari del Crist de la Bona Mort, que va ser escrit i signat per Ana María García Mesa, vídua de M. Montesinos  Gómiz, (qui fora primer president-fundador de la Junta Major de Germanors i Confraries de la Setmana Santa alacantina), sabem de la història de la Germanor del Crist de la Bona Mort abans de la República, perquè les actes de les reunions o es van perdre o es van destruir.

 

La germanor va nàixer en la primavera de 1926 per iniciativa d'un grup de joves que volia instaurar una Processó de Silenci a la ciutat d'Alacant.

 

Encapçalats per Manuel Montesinos  Gómiz, alferes d'artilleria en la reserva i estudiant d'últim curs de dret, el metge Ramón  Guillen  Tato, Carlos  Frías, funcionari de l'Ajuntament i Rafael  Gosálvez, van anar a comunicar-li al vicari de Sant Nicolás, Luis Campello la seua intenció de traure en processó la talla popularment coneguda com a Crist de les cadires, situada al final del temple Sant Nicolás i que sota el seu altar es recollien totes elles.

 

El crucificat era originari del desamortitzat convent que van tindre els pares Dominics al carrer Major (hui Edifici  Amérigo) i, des que va ser demolit a mitjan segle XIX, la talla va ser cuidada pels marquesos de Riu-Florit, els qui li van construir un  altarcillo en Sant Nicolás. Aquests joves van convéncer a més amics, i van comptar amb l'ajuda dels seus familiars per a poder fer realitat el seu somni. El nom de la germanor va ser idea d'Anita García Mesa que era la promesa de Manuel Montesinos, perquè encara que vivia a Alacant a causa dels negocis que tenia la seua família en la costa mediterrània, era malaguenya i sentia gran devoció pel  conocidísimo Crist de la Bona Mort de la seua terra (Crist de Mena).

 

La construcció del pas es va dur a terme, principalment, gràcies a  Balbina  Gómiz, presidenta de la Real  Archicofradía de la Verge del Remei, filla de Manuel  Gómiz i una de les fortunes de l'època que va ser qui va fer possible que les congregacions de monges de Jesús-María i la de les mares  Adoratrices s'establiren a Alacant i, juntament amb els Escrivá de Romaní, va ajudar en la construcció de la primitiva parròquia de  Benalúa i les seues escoles. El pintor alacantí  Heliodoro Guillén  Pedemonti va fer el disseny dels panells llaurats amb escenes de la Passió de Crist.

Quan van eixir per primera vegada, en 1927, només eren 11 per a les 24 places que tenia el recentment construït pas i els fundadors van haver de reunir diners per a pagar a carregadors dels quals s'arrendaven amb aqueixa fi i poder eixir en processó.

Fins als anys trenta, la jove germanor eixia el Dijous Sant, de sant Nicolás, travessant el barri de Santa Cruz i, baixant la Rambla, fins a la plaça d'Alfons XII (hui de l'ajuntament) i d'allí, després de detindre's enfront de la Casa  Ansaldo -avantpassats dels  Gómiz-, travessava la torre del rellotge del consistori i pujava per la la Vilavella fins a Santa María. La nit del Divendres Sant eixia de Santa María, acompanyant a la Processó del Sant Enterrament i, al seu terme, tornava a sant Nicolás en la matinada del dissabte.

El 3 d'abril de 1931 durant el recorregut es va veure interrompuda la processó per tumults que es van produir, i al maig es va iniciar la crema de convents.

 

La talla va romandre amagada durant la República i la Guerra Civil, tapiada igual que la resta d'imatges de les capelles de sant Nicolás. Ja havia sigut cremat el col·legi dels Maristes o el dels Salesians, desaparegut el preciós retaule de la Verge dels Àngels, situat en l'ermita de l'alacantí barri dels Àngels o un sant Pedro signat pel pintor José de Ribera que es trobava en les Caputxines.

Després de la guerra es va reprendre el culte religiós en el territori nacional i en la Setmana Santa de 1940 va tornar a eixir el Crist de la Bona Mort en processó, però solament els Dijous i juntament amb la Verge de les Angoixes, a més va estrenar nova capella obra de l'arquitecte provincial Juan Vidal Ramos.

 

Van ser triats germans majors, José  Tato des de 1927 fins a 1931, Francisco Alberola pare, després de la Guerra Civil i Luis  Badías a partir de 1949.

 

Gràcies a articles publicats per Gonzalo Vidal  Tur en Passió i altres mitjans sabem que La nostra Senyora de les Angoixes va tindre la seua pròpia confraria des de 1893, per acord de Francisco Alberola  Canterác, el prevere Manuel  Gálbis, el farmacèutic Martínez Pacheco, Rafael Pastor, Rafael  Gandulla, i Juan Antonio  Masanet. Com a dames de la Verge sempre van figurar senyoretes de la família Caturla.

 

Eixia en processó, acompanyant al Sant Enterrament, el Divendres Sant, des de la basílica de Santa María. Durant la Guerra Civil va romandre amagada en la finca “Aliaga” que tenia la família Caturla en el barri de La Florida.

 

Des de 1940 va passar a acompanyar al Crist de la Bona Mort i fonent-se ambdues en una nova germanor i van començar a eixir tots dos passos junts el Dijous Sant. En els anys huitanta va estar a punt de no eixir el pas de la Verge però, per iniciativa dels empleats del Banc d'Alacant, es va solucionar el problema, perquè ells es van fer càrrec de la major part dels llocs del pas.

 

Aportació musical a la Setmana Santa

  • Fanfàrria  • Arranjament Anònim
  • Pregària al Crist de la Bona Mort • José Vicente Leal Clavel. Poemes musicats de José María Pemán dedicats al Crist de la Bona Mort en dues versions: soprano lírica i òrgan (oració) i cor i assemblea (pregària). Compost l'any 2017. S'interpreta en els actes oficials de la germanor. 

Web: Germanor del Santíssim Crist de la Bona Mort i La nostra Senyora de les Angoixes