{"id":85,"date":"2026-11-06T13:27:37","date_gmt":"2026-11-06T12:27:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/?page_id=85"},"modified":"2026-11-06T13:27:37","modified_gmt":"2026-11-06T12:27:37","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/historia\/","title":{"rendered":"historia"},"content":{"rendered":"<nav class=\"ssa-historia-nav\" aria-label=\"Apartats d'hist\u00f2ria\">\n  <a href=\"\/va\/presidentes\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-user-tie\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Presidents\n  <\/a>\n  <a href=\"\/va\/pregoneros\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-bullhorn\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Pregoners\n  <\/a>\n  <a href=\"\/va\/abanderados\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-flag\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Abanderats\n  <\/a>\n  <a href=\"\/va\/carteles\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-image\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Cartells\n  <\/a>\n  <a href=\"\/va\/revistas\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-book-open\" aria-hidden=\"true\"><\/i> Revista Oficial\n  <\/a>\n  <a href=\"\/va\/capuchino\/\">\n    <i class=\"fa-solid fa-newspaper\" aria-hidden=\"true\"><\/i> El Capuchino\n  <\/a>\n<\/nav>\n\n\n<section class=\"ssa-intro ssa-section\">\n  <header class=\"ssa-cabecera\">\n      <h2>Antecedents hist\u00f2rics de la Setmana Santa alacantina<\/h2>\n      <span class=\"ssa-gold-line\"><\/span>\n  <\/header>\n<div class=\"ssa-heading\">\n<p>Parlar de la Setmana Santa alacantina \u00e9s remuntar-se, documentalment, a l&#8217;any 1600. Esta \u00e9s la primera dada escrita que trobem en les cr\u00f2niques, encara que, com \u00e9s l\u00f2gic suposar, aix\u00f2 significa que ja existia abans d&#8217;esta data. Nom\u00e9s cal recordar que la Santa Fa\u00e7, l&#8217;any 1489, ja unix la ciutat amb un element tan vinculat a la Passi\u00f3 de Crist com \u00e9s el llen\u00e7 ver\u00f2nic.<\/p>\n<p>Per\u00f2 imaginem l&#8217;Alacant de 1600. \u00c9s una ciutat d&#8217;unes 5.000 \u00e0nimes, que continuar\u00e0 creixent gr\u00e0cies a l&#8217;activitat portu\u00e0ria, al comer\u00e7 internacional i al fenomen migratori. \u00c9s un focus d&#8217;atracci\u00f3 per a mercaders que busquen les bondats del seu port, la suavitat fiscal i la facilitat per a contractar.<\/p>\n<p>En este Alacant, que venera la Mare de D\u00e9u amb l&#8217;advocaci\u00f3 del Remei, hi ha un port en forma de mitja lluna. Hi ha una gran activitat; nombrosos bergantins i galeres carreguen al nostre voltant blat, ordi, figues, garrofes, ametles, barrella, espart, fruites i c\u00edtrics. Tots els productes de la rica horta, encara que de sec\u00e0, que envolta la ciutat. Les destinacions principals s\u00f3n Flandes, Bretanya i Anglaterra.<\/p>\n<p>Al costat d&#8217;estos, vaixells amb bandera holandesa carreguen el nostre preat \u00abFondill\u00f3n\u00bb, vi de reis, a m\u00e9s de moscatell i malvasia.<\/p>\n<p>Recreant-nos en este entorn, es fa fosc i entrem al recinte emmurallat pel Portal del Moll, fins a arribar al carrer Llauradors, on ens trobem amb una confraria. \u00c9s la luctuosa nit del Dijous Sant. La foscor es trenca amb les t\u00faniques blaves de la process\u00f3, com el mantell de la Mare de D\u00e9u del Remei, i amb les llums groguenques dels atxons. \u00c9s un moment emotiu: els cavallers es descobrixen i les dames s&#8217;agenollen en el s\u00f2l enfangat. Estem assistint a l&#8217;inici de la Setmana Santa d&#8217;Alacant.<\/p>\n<p>A partir de 1600, apareixen altres dates (1603-1606-1753-1760). Totes estan vinculades amb la celebraci\u00f3 de la nostra Passi\u00f3.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">De la Confraria de la Sang, la primera de les fundades a Alacant.<\/span><\/p>\n<p>L&#8217;any 1600, i segons les cr\u00f2niques de Rafael Viravens, \u00abEntre la casa que forma l&#8217;angle esquerre del carrer\u00f3 pel qual es comunica la pla\u00e7a de la Sang amb el carrer de Maldonado, abans d&#8217;En Llop, i l&#8217;edifici que en els nostres dies ocupen les monges agustines, hi havia, pels anys 1600, un santuari que servia de capella per als reus condemnats a l&#8217;\u00faltima pena. La noblesa d&#8217;Alacant va establir en esta xicoteta esgl\u00e9sia una confraria titulada de la Pur\u00edssima Sang de Crist, nom d&#8217;aquell eremitori en el qual hi havia una Mare de D\u00e9u de la Soledat. Cada Divendres Sant eixia de l&#8217;Ermita de la Sang la process\u00f3 de l&#8217;Enterrament de Crist, amb l&#8217;assist\u00e8ncia del Consell i dels nobles, i era tan gran la devoci\u00f3 que el poble tenia per aquell santuari que es van fer gestions perqu\u00e8 s&#8217;hi establiren les religioses canongesses de l&#8217;Orde de Sant Agust\u00ed\u2026\u00bb<\/p>\n<p>Esta imatge de la Soledat era molt venerada: els malalts creien curar-se en tocar la toca o el rosari que penjava de les seues mans menudes i fines; els mariners la invocaven per a obtindre&#8217;n la protecci\u00f3 i no caure captius dels pirates. I van ser tants els favors rebuts que aquella gent va substituir l&#8217;advocaci\u00f3 de Soledat per la de Nostra Senyora de la Marinera.<\/p>\n<p>Al llarg de quatre segles, esta imatge ha patit dos profanacions greus. La primera va tindre lloc amb l&#8217;entrada dels anglesos, quan va ser rescatada d&#8217;entre les immund\u00edcies (8 d&#8217;agost de 1706), i la segona, l&#8217;any 1931, quan les seues restes van apar\u00e9ixer entre un munt\u00f3 de cendres i enderrocs. Encara hui, la seua cara, i especialment els seus ulls, conserven el record d&#8217;aquells fets.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb la \u00abChr\u00f3nica\u00bb del deg\u00e0 Bendicho, sabem que al convent de les Reverendes Mares Canongesses de Sant Agust\u00ed estava fundada la Confraria de la \u00abSang de Crist\u00bb, que rebia la protecci\u00f3 de la ciutat, \u00abperqu\u00e8 la afavorix manant que els seus oficials i consellers assistisquen i acompanyen la process\u00f3 que fa la confraria el Divendres Sant amb un ciri de cera blanca que paga la ciutat per a cadascun\u00bb.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, a la llum de les dades que ens revela el \u00abLlibre de la Fundaci\u00f3\u00bb del Convent de la Sang de Crist de la ciutat d&#8217;Alacant, \u00e9s evident que l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;esta confraria era anterior a la fundaci\u00f3 del convent.<\/p>\n<p>L&#8217;acta de fundaci\u00f3 relata que, a principis del segle XVII, alguns religiosos i cavallers van procurar reunir, al sal\u00f3 de l&#8217;Ajuntament de la ciutat, alguns jurats d&#8217;esta, el deg\u00e0 i el cap\u00edtol de la Col\u00b7legiata i alguns altres cavallers, amb el prop\u00f2sit de plantejar-los la necessitat que \u00abes fera un convent de monges en esta ciutat per a poder complir-hi els seus bons desitjos i no obligar-les a eixir de la terra per a fer-ho, a causa de les dificultats i inconvenients que solien presentar-se\u00bb.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de sospesar les raons, es va resoldre edificar el convent i que les religioses quedaren subjectes a l&#8217;ordinari. Tamb\u00e9 es va acordar escriure al senyor bisbe d&#8217;Oriola, don Andr\u00e9s Balaguer, per a demanar-li llic\u00e8ncia i que determinara a quin orde pertanyeria. Es va nomenar com a electes el deg\u00e0 Miguel Zaragoza; el canonge i comissari de la Santa Inquisici\u00f3, Tom\u00e1s P\u00e9rez; el canonge i vicari, Jaime Galante; el pare mestre fra Jer\u00f3nimo Graci\u00e1n de la Madre de Dios, de l&#8217;Orde de Nostra Senyora del Carme; don Juan Vich, batle de la Governaci\u00f3 d&#8217;Oriola, i Jer\u00f3nimo Vallebrera, cavaller.<\/p>\n<p>Durant la visita pastoral que el bisbe va fer a la ciutat d&#8217;Alacant el mes d&#8217;abril de 1606, va concedir la llic\u00e8ncia sol\u00b7licitada i va imposar algunes condicions que es recullen, m\u00e9s tard, en l&#8217;acte rebut pel notari don Juan Torres el 16 de maig de 1606. En este document es donaven poders al canonge Pedro Ivarra i a Jer\u00f3nimo Vallebrera perqu\u00e8, en nom seu, fundaren el monestir, anaren a buscar les fundadores del Monestir de Sant Crist\u00f2fol de Val\u00e8ncia i compraren la casa o les cases necess\u00e0ries, aix\u00ed com la resta d&#8217;elements convenients per a la fundaci\u00f3.<\/p>\n<p>En compliment del que s&#8217;havia acordat, van reunir els majordoms i confrares de la Confraria de la Sang de Crist i \u00abels demanaren l&#8217;esgl\u00e9sia i les altres cases de la dita confraria per a fer-hi, per ser el lloc m\u00e9s apropiat, el dit monestir. I tots, un\u00e0nimes i conformes, van accedir a una petici\u00f3 tan justa i en van fer donaci\u00f3 per a este efecte amb certes capitulacions, com consta en acta davant de Francisco P\u00e9rez, notari\u00bb.<\/p>\n<p>El 16 de juliol de 1606 van arribar les fundadores i, el dia 18 del mateix mes i any, es van instal\u00b7lar en el que passaria a denominar-se Convent de la Sang de Crist.<\/p>\n<p>Tot el que s&#8217;ha exposat anteriorment permet argumentar que l&#8217;origen de la Confraria de la Sang de Crist d&#8217;Alacant podria remuntar-se al segle XVI, malgrat que la seua data de fundaci\u00f3 continua sent una inc\u00f2gnita. Si el convent es va fundar l&#8217;any 1606 i la confraria posse\u00efa aleshores una esgl\u00e9sia i cases pr\u00f2pies contig\u00fces a esta, \u00e9s evident que ja disposava des de feia temps d&#8217;una organitzaci\u00f3 administrativa \u2014en el Llibre de la Fundaci\u00f3 es fa refer\u00e8ncia a l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una majordomia\u2014, aix\u00ed com de cultes i actes en honor de les imatges de l&#8217;Ecce Homo i de la Mare de D\u00e9u de la Soledat. A m\u00e9s, aix\u00f2 corrobora l&#8217;afirmaci\u00f3 recollida per Viravens en la seua Cr\u00f2nica, quan diu: \u00abhi havia pels anys 1600 un santuari que servia de capella als reus condemnats a l&#8217;\u00faltima pena\u00bb.<\/p>\n<p>Una altra dada que ens ajuda a datar l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;esta Confraria de la Sang \u00e9s la devoci\u00f3 a esta advocaci\u00f3 en tot el Regne de Val\u00e8ncia. Esta devoci\u00f3 entronca amb el ressorgiment de les companyies de disciplinants que acompanyaven sant Vicent Ferrer en els seus viatges i predicacions. Recordem que sant Vicent Ferrer va predicar a Alacant l&#8217;any 1411. Es conserva una c\u00f2pia del document pel qual la Reial i Molt Il\u00b7lustre Arxiconfraria de la Precios\u00edssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, fundada l&#8217;11 d&#8217;abril de 1411 a M\u00farcia, diu textualment: \u00abdonem participaci\u00f3 de totes les obres agradables a D\u00e9u que es duguen a terme en la nostra Arxiconfraria i de tot el seu tresor espiritual a l&#8217;Antiga Reial Confraria de la Preciosa Sang de Nostre Senyor Jesucrist, hui titulada de Nostre Senyor Jesucrist Div\u00ed Amor d&#8217;Alacant. En virtut d&#8217;esta Germandat amb Agregaci\u00f3 Espiritual, preguem a D\u00e9u Nostre Senyor que, per la seua Precios\u00edssima Sang, pels m\u00e8rits de la Sant\u00edssima Mare de D\u00e9u Maria i pels dels nostres pares que van ser confrares de la Precios\u00edssima Sang, sant Vicent Ferrer, sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret i el beat Joan de Ribera, eixa corporaci\u00f3 germana de la nostra en la Sang Redemptora de Jesucrist puga participar dels b\u00e9ns espirituals esmentats\u00bb.<\/p>\n<p>Coincidint, doncs, amb l&#8217;apogeu de les confraries de la Vera Creu a Castella i Andalusia, que veneraven la rel\u00edquia del Lignum Crucis, a partir del segle XV va comen\u00e7ar a retre&#8217;s culte a la Sang de Crist al Regne de Val\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Juan Bautista Malt\u00e9s, en la seua obra *Ilice Ilustrada*, ens relata de manera molt prolixa la devoci\u00f3 alacantina a les imatges del Convent de la Sang: l&#8217;Ecce Homo \u2014una iconografia que al Regne de Val\u00e8ncia representava la devoci\u00f3 a la Sant\u00edssima Sang de Crist, com en els casos de Manises, Pego i Elx\u2014 i la Soledat, \u00abLa Marinera\u00bb.<\/p>\n<p>Un relat portent\u00f3s ocorregut a Mislata seria l&#8217;origen de la devoci\u00f3 a la Precios\u00edssima Sang de Jesucrist. Despr\u00e9s de difondre&#8217;s esta festa a Val\u00e8ncia, es va fundar una confraria a la parr\u00f2quia de Sant Miquel i Sant Dion\u00eds, al raval de la Vila Nova, les constitucions de la qual van ser aprovades el 15 de mar\u00e7 de 1535 per Gaspar Rubi\u00f3, doctor en c\u00e0nons i vicari general. Pau III va instituir la seua festa mitjan\u00e7ant una butla datada el 14 d&#8217;abril de 1540. S&#8217;ha localitzat la fundaci\u00f3 d&#8217;esta confraria en diversos pobles de tot el Regne de Val\u00e8ncia.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">De la process\u00f3 del Dijous Sant. La Germandat del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort i Nostra Senyora de les Angoixes. La Mare de D\u00e9u del Remei.<\/span><\/p>\n<p>Parlar dels or\u00edgens de la Germandat de la Bona Mort \u00e9s relacionar-la amb aquella process\u00f3 penitencial que, tal com cita Federico Sala Seva en el seu llibre \u00abAcontecimientos notables de la Iglesia de San Nicol\u00e1s de Alicante\u00bb, va rec\u00f3rrer els carrers de la nostra ciutat el Dijous Sant de 1603.<\/p>\n<p>Tant en el llibre esmentat com en \u00abLa Perla de Alicante\u00bb, de Modesto N\u00e1jera (1927), i en la \u00abCr\u00f3nica de Alicante\u00bb del deg\u00e0 Vicente Bendicho (1640), aix\u00ed com en les \u00abCartas misivas\u00bb de l&#8217;Arxiu de Sant Nicolau, se cita la process\u00f3 que el Dijous Sant de 1603 va organitzar la Confraria de Nostra Senyora del Remei, amb una participaci\u00f3 de m\u00e9s de 120 penitents, que portaven vesta blava, \u00abcosa que ha edificat tota la ciutat\u00bb.<\/p>\n<p>Esta dada es va utilitzar per a obtindre de Roma l&#8217;aprovaci\u00f3 pontif\u00edcia de la Confraria de la Mare de D\u00e9u del Remei com a \u00abassociaci\u00f3 de fidels per a la realitzaci\u00f3 d&#8217;obres de pietat o caritat i l&#8217;increment i esplendor del culte p\u00fablic\u00bb (Codex Iuris Canonici, cc. 707). Aix\u00ed es va remetre, en una carta datada el 2 d&#8217;abril de 1603, al canonge D. Nicol\u00e1s Mart\u00ednez Clavero, que es trobava a la Ciutat Eterna.<\/p>\n<p>Efectivament, el 31 de maig de 1603, un mes despr\u00e9s, es va obtindre l&#8217;aprovaci\u00f3 can\u00f2nica de Climent VIII.<\/p>\n<p>La process\u00f3 esmentada s&#8217;organitzava i eixia del mateix claustre, i no deixa de ser significatiu el fet que l&#8217;actual Germandat de la Bona Mort tamb\u00e9 inicie hui la seua estaci\u00f3 de penit\u00e8ncia des del Claustre de Sant Nicolau.<\/p>\n<p>Durant el segle XVIII (1753-1765), esta process\u00f3 continuava celebrant-se. L&#8217;any 1760, el mateix Cap\u00edtol va amonestar diversos penitents \u00abque en la Process\u00f3 del Sant Crist no anaven vestits amb les vestes\u00bb, i els va obligar que, per a l&#8217;any seg\u00fcent, els confrares que volgueren continuar sent-ho tingueren preparada una vesta sis mesos abans de la Setmana Santa\u2026<\/p>\n<p>Tal com consta en les decisions capitulars, a esta process\u00f3 assistia una comissi\u00f3 municipal presidida per l&#8217;alcalde major, diversos eclesi\u00e0stics i, alguns anys, tamb\u00e9 s&#8217;hi convidava els gremis de la ciutat.<\/p>\n<p>El Sant Crist al qual es fa refer\u00e8ncia correspon a la imatge que es trobava a la sagristia de la Cocatedral de Sant Nicolau.<\/p>\n<p>No hi ha const\u00e0ncia de cap causa que justifique la desaparici\u00f3 d&#8217;esta process\u00f3 de Dijous Sant, que va deixar la Setmana Santa alacantina amb l&#8217;\u00ab\u00fanica\u00bb process\u00f3 de la vesprada del Divendres Sant, denominada \u00abProcess\u00f3 de l&#8217;Enterrament\u00bb, en la qual, acompanyant el Sant Sepulcre, desfilaven la resta d&#8217;imatges de la Passi\u00f3. Esta Process\u00f3 de l&#8217;Enterrament eixia, almenys des de l&#8217;any 1600, del que va ser el primer temple cristi\u00e0 d&#8217;Alacant, Santa Maria.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">Fundaci\u00f3 de la Germandat de la Bona Mort<\/span><\/p>\n<p>L&#8217;any 1927, un grup de j\u00f3vens van sol\u00b7licitar i van aconseguir que el Cap\u00edtol de Sant Nicolau autoritzara l&#8217;eixida processional de la imatge del Crist de la Bona Mort la nit del Dijous Sant i la vesprada del Divendres Sant en la Process\u00f3 de l&#8217;Enterrament. Poc despr\u00e9s es va constituir can\u00f2nicament com a Germandat del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort.<\/p>\n<p>El Dijous Sant de 1927, a les 22.00 hores, per la Porta Negra de la Col\u00b7legiata de Sant Nicolau eixia el tron amb la imatge del Crist de la Bona Mort per a dirigir-se a Santa Maria, on participaria en la Process\u00f3 de l&#8217;Enterrament de l&#8217;endem\u00e0.<\/p>\n<p>La desfilada processional es va desenvolupar de la manera seg\u00fcent: estendard, fidels, socis protectors, senyores amb mantellina espanyola, germans de vesta o natzarens, pas del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort i presid\u00e8ncia eclesi\u00e0stica.<\/p>\n<p>Amb el temps, la Germandat s&#8217;independitzaria i iniciaria la seua traject\u00f2ria en solitari, \u00fanicament la nit del Dijous Sant.<\/p>\n<p>El disseny original de les vestes dels penitents era de vellut negre, amb capirot del mateix color i escapulari sobre el qual llu\u00efa una creu roja amb el monograma de Crist. La vesta anava subjecta a la cintura per un c\u00edngol de seda roig. La capa, els guants i els calcetins tamb\u00e9 eren rojos. La indument\u00e0ria es completava amb unes sabates negres de xarol i sivella de plata.<\/p>\n<p>En l&#8217;actualitat, els colors s&#8217;han mantingut, encara que el material s&#8217;ha modificat amb el pas del temps.<\/p>\n<p>\u00c9s a partir de l&#8217;any 1940 quan la Confraria de Nostra Senyora de les Angoixes s&#8217;agrega a la Germandat del Crist de la Bona Mort. Per esta ra\u00f3, des d&#8217;esta data la imatge de les Angoixes, tamb\u00e9 coneguda popularment amb el nom de la Mare de D\u00e9u de la Penya, desfila la nit del Dijous Sant i deixa de fer-ho la vesprada del Divendres Sant, com havia fet des de 1893 fins a 1931.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">El Crist del Rosari<\/span><\/p>\n<p>Amb este nom era coneguda la imatge que, el Divendres Sant de 1854, passaria a denominar-se Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort.<\/p>\n<p>Des de 1597, quan els dominics van prendre possessi\u00f3 del convent i de l&#8217;esgl\u00e9sia, els nostres avantpassats els coneixien com \u00abels frares del rosari\u00bb, i la imatge del Crist crucificat que van entronitzar a l&#8217;esgl\u00e9sia del carrer Major amb l&#8217;actual passatge d&#8217;Am\u00e9rigo va rebre el nom de \u00abEl Crist del Rosari\u00bb.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb l&#8217;exposici\u00f3 que fa Gonzalo Vidal, esta obra d&#8217;imatgeria va ser una donaci\u00f3 als dominics juntament amb el dret de propietat. Encara que considera que el bisbe Saragosa \u00e9s el donant m\u00e9s probable, tamb\u00e9 recull i analitza la possibilitat que ho foren don Andr\u00e9s Balaguer o don Acacio March. Tots dos van ser bisbes d&#8217;Oriola.<\/p>\n<p>Sobre l&#8217;autoria d&#8217;esta imatge, i at\u00e9s que no existix cap documentaci\u00f3 al respecte, hi ha dues versions: la d&#8217;aquells que afirmen que \u00e9s obra de Nicol\u00e1s de Bussi (Vicente Mart\u00ednez Morella i Federico Sala Seva) i la dels qui sostenen que \u00e9s una obra de ma\u00e7oneria (Gonzalo Vidal Tur). La veritat \u00e9s que ens trobem davant d&#8217;una magn\u00edfica talla que va passar a ser propietat de la Col\u00b7legiata de Sant Nicolau a partir de 1851, a causa de l&#8217;exclaustraci\u00f3 de 1836 i de la posterior orde de l&#8217;Estat de derrocar el temple dominic. Despr\u00e9s dels \u00faltims estudis efectuats sobre la imatge durant la seua restauraci\u00f3 m\u00e9s recent, es descarten les opcions anteriors i es cataloga com una obra d&#8217;autor an\u00f2nim del segle XVI.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de traslladar-se la imatge de l&#8217;esgl\u00e9sia dels dominics a Sant Nicolau, va romandre guardada a la Sala Capitular fins que el recordat abat Penalva la va traslladar al claustre i, m\u00e9s tard, a l&#8217;interior del temple. L&#8217;any 1948, el Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort, el Crist del Rosari, va ser entronitzat en una capella pr\u00f2pia. L&#8217;arquitecte don Juan Vidal Ramos, aleshores president de la Germandat, va ser el responsable de decorar-la amb un encoixinat a les parets i una ornamentaci\u00f3 severa. El bisbe de la di\u00f2cesi, Dr. D. Jos\u00e9 Garc\u00eda Gold\u00e1raz, va ser qui la va beneir. La nova capella est\u00e0 tancada per una reixa de ferro forjat, realitzada per Marcos P\u00e9rez l&#8217;any 1741 i procedent de l&#8217;antic cor de la Col\u00b7legiata.<\/p>\n<p>A l&#8217;angle dret, al fons de la capella, es troba la primera pedra del temple actual, bene\u00efda el 9 de mar\u00e7 de 1616.<\/p>\n<p>Des d&#8217;aquell 7 de novembre de 1948, la que havia sigut Capella de les \u00c0nimes va passar a ser la Capella del Sant\u00edssim Crist de la Bona Mort.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s Bendicho qui ens assenyala la celebraci\u00f3 d&#8217;una process\u00f3 de penit\u00e8ncia el Dijous Sant de 1603:<\/p>\n<p>\u00ab(&#8230;) de la seua capella i claustre ix el Dijous Sant, acabades les oracions, una gran i devota process\u00f3 de llums i t\u00faniques blaves, per devoci\u00f3 al mantell blau amb qu\u00e8 habitualment pinten i visten la Mare de D\u00e9u per disposici\u00f3 d&#8217;un concili, i les armes de la confraria, que s\u00f3n la creu blanca a manera de les que porten els comanadors o religiosos militars de Sant Joan\u00bb.<\/p>\n<p>Bendicho pren esta dada de la carta que el Cap\u00edtol va enviar per a obtindre de Roma l&#8217;aprovaci\u00f3 pontif\u00edcia de la Confraria de la Mare de D\u00e9u del Remei com a \u00abassociaci\u00f3 de fidels per a la realitzaci\u00f3 d&#8217;obres de pietat o caritat i l&#8217;increment i esplendor del culte p\u00fablic\u00bb. Aix\u00ed es va remetre, en una carta datada el 2 d&#8217;abril de 1603, al canonge D. Nicol\u00e1s Mart\u00ednez Clavero, que es trobava a la Ciutat Eterna: \u00abLa nostra Confraria ha fet una Process\u00f3 de penitents de m\u00e9s de 120 amb les seues vestes blaves, cosa que ha edificat tota esta ciutat\u00bb.<\/p>\n<p>Efectivament, el 31 de maig de 1603, un mes despr\u00e9s, es va obtindre l&#8217;aprovaci\u00f3 can\u00f2nica de Climent VIII.<\/p>\n<p>Durant el segle XVIII (1753-1765), esta process\u00f3 continuava celebrant-se. L&#8217;any 1760, el mateix Cap\u00edtol va amonestar diversos penitents \u00abque en la Process\u00f3 del Sant Crist no anaven vestits amb les vestes\u00bb, i els va obligar que, per a l&#8217;any seg\u00fcent, els confrares que volgueren continuar sent-ho tingueren preparada la seua vesta sis mesos abans de la Setmana Santa\u2026<\/p>\n<p>Tal com consta en les decisions capitulars, a esta process\u00f3 assistia una comissi\u00f3 municipal presidida per l&#8217;alcalde major, diversos eclesi\u00e0stics i, alguns anys, tamb\u00e9 s&#8217;hi convidava els gremis de la ciutat.<\/p>\n<p>No hi ha const\u00e0ncia de cap causa que justifique la desaparici\u00f3 d&#8217;esta process\u00f3 de Dijous Sant, que va deixar la Setmana Santa alacantina amb l&#8217;\u00ab\u00fanica\u00bb process\u00f3 de la vesprada del Divendres Sant, denominada \u00abProcess\u00f3 de l&#8217;Enterrament\u00bb, en la qual, acompanyant el Sant Sepulcre, desfilaven la resta d&#8217;imatges de la Passi\u00f3. Esta Process\u00f3 de l&#8217;Enterrament eixia del que va ser el primer temple cristi\u00e0 d&#8217;Alacant (Santa Maria), almenys des de l&#8217;any 1600.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">Dels Estatuts per al Govern de la Ciutat d&#8217;Alacant de Carles II a l&#8217;Informe sobre Confraries requerit per Carles III (1669-1770)<\/span><\/p>\n<p>En el Reglament que el rei Carles II va concedir a la ciutat d&#8217;Alacant el 18 de desembre de 1669, apareixia fixada la despesa destinada a la cera. Pel que fa a la Setmana Santa, l&#8217;\u00faltim dels \u00c0ustries va establir: \u00abper als oficials de la ciutat, governador i batle, que ixen en les Processons del Dijous i Divendres Sant, una atxa per a cadascun, de pes de quatre lliures de cera\u00bb.<\/p>\n<p>En l&#8217;Informe sobre les Confraries, Germandats i altres tipus de persones associades, requerit per Carles III i enviat pel president del Consell, aleshores el senyor comte d&#8217;Aranda, el 28 de setembre de 1770, es descobrix que, entre els censos i les almoines que recaptava anualment la Confraria de la Mare de D\u00e9u del Remei, \u00abes diu missa tots els dissabtes i es paga la il\u00b7luminaci\u00f3 de la capella en totes les festivitats i funcions de l&#8217;esgl\u00e9sia, i la del Dijous Sant amb la cera per als canonges que van en la process\u00f3\u00bb.<\/p>\n<p>En este mateix informe tamb\u00e9 es fa refer\u00e8ncia a la participaci\u00f3 d&#8217;una altra confraria en les processons de la Setmana Santa. Es tracta de la Confraria de Sant Pere, que va n\u00e0ixer a l&#8217;empara d&#8217;una associaci\u00f3 gremial que tenia la seu establida en l&#8217;antic convent de Sant Francesc. Esta confraria, formada pel gremi de mariners, comptava en aquelles dates amb un total de cent seixanta confrares.<\/p>\n<p>Esta associaci\u00f3 gremial feia front a les seues despeses a partir de la contribuci\u00f3 anomenada \u00abtacha\u00bb, ja que els confrares, en ingressar, no pagaven cap quota: \u00abPer cada ral valenci\u00e0 de dotze quarts que guanya cada individu de la dita confraria en el treball de barqueig, pesca, viatges i qualsevol altra ocupaci\u00f3 pr\u00f2pia de mariners, deixa a benefici del cabal com\u00fa de la tacha alguns anys dos maravedisos i altres anys quatre, segons es determina\u00bb.<\/p>\n<p>Entre les despeses que la confraria preveia anualment, es reservava una partida de trenta pesos per a les processons i la cera del Dijous i Divendres Sant.<\/p>\n<p>Per tant, durant els segles XVII i XVIII, les processons penitencials van continuar concentrant-se en estos dos dies de la Setmana Santa.<\/p>\n<p><span class=\"ssa-eyebrow-2\">Dels gremis d&#8217;ahir a les col\u00b7lectivitats de hui.<\/span><\/p>\n<p>Jaume Castillo i Luis Pablo Mart\u00ednez, en el seu llibre \u00abEls gremis medievals en les fonts oficials. El fons de la Governaci\u00f3 del Regne de Val\u00e8ncia en temps d&#8217;Alfons el Magn\u00e0nim (1417-1458)\u00bb48, ens fan veure que la documentaci\u00f3 valenciana existent sobre el m\u00f3n del treball i la seua organitzaci\u00f3 institucional no encaixa amb la categoria un\u00edvoca de \u00abgremi\u00bb consagrada per la historiografia tradicional i la seua divisi\u00f3 estereotipada.<\/p>\n<p>En el Regne de Val\u00e8ncia de l&#8217;edat mitjana trobem dues realitats institucionals: oficis i confraries. L&#8217;\u00abofici\u00bb agrupava tots els artesans d&#8217;una mateixa classe productiva i exercia funcions econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, professionals i tamb\u00e9 de representaci\u00f3 pol\u00edtica. Paral\u00b7lelament, la \u00abconfraria\u00bb o \u00abalmoina\u00bb s&#8217;especialitzava en funcions ben\u00e8fiques i assistencials, amb un marcat car\u00e0cter religi\u00f3s. En la pr\u00e0ctica, estes fronteres eren molt difuses, fins al punt de donar lloc a conflictes corporatius importants.<\/p>\n<p>Jaume Castillo i Luis Pablo Mart\u00ednez observen que, d&#8217;acord amb el privilegi atorgat per Joan I l&#8217;any 1392, l&#8217;\u00abalmoina\u00bb dels carnissers gaudia de llibertat de reuni\u00f3. No obstant aix\u00f2, van trobar dotze permisos de reuni\u00f3 concedits pel governador del Regne als carnissers entre 1420 i 1457. Una lectura detallada dels permisos va revelar que, en tots els casos, la llic\u00e8ncia es concedia a petici\u00f3 dels \u00abprocuradors, majorals\u00bb, etc. de l&#8217;\u00abOfici de Carnisseria\u00bb, i no de l&#8217;\u00abAlmoina de l&#8217;Ofici de Carnisseria\u00bb.<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 demostra que, en el Regne de Val\u00e8ncia medieval, existia un control governamental molt estricte sobre els gremis d&#8217;ofici, fins al punt que no tenien llibertat de reuni\u00f3 ni gaudien de llibertat d&#8217;expressi\u00f3 en les seues reunions. Per contra, les \u00abalmoines\u00bb o \u00abconfraries\u00bb s\u00ed que tenien este privilegi.<\/p>\n<p>En este context se situa el naixement i la personalitat del seguici processional de Setmana Santa. Sorgix com a expressi\u00f3 de la fe popular quan els gremis d&#8217;artesans de les ciutats medievals, des de finals del segle XIV o principis del XV, funden Germandats i Confraries de penit\u00e8ncia, que organitzen seguicis de disciplinants per a fer penit\u00e8ncia com a senyal de penediment al voltant de les dates de Setmana Santa.<\/p>\n<p>Al llarg del segle XVI, estos seguicis regularitzen les seues estacions de penit\u00e8ncia i arriben al seu apogeu a partir del Concili de Trento i del triomf de la mentalitat contrareformista, que donava suport a les expressions externes de la fe.<\/p>\n<p>El seguici penitencial de Setmana Santa es configura definitivament a partir del segle XVII, en l&#8217;\u00e8poca del Barroc. Per aix\u00f2, la personalitat i l&#8217;est\u00e8tica que han arribat fins als nostres dies s\u00f3n netament barroques, i este tret estil\u00edstic es fa evident en els elements que el configuren.<\/p>\n<p>Les Germandats i Confraries han sigut, tal com afirma el catedr\u00e0tic d&#8217;antropologia social de la Universitat de Sevilla, Isidoro Moreno, contextos i escenaris hist\u00f2rics en els quals s&#8217;han produ\u00eft dos fen\u00f2mens. D&#8217;una banda, un alt grau de consens entre grups objectivament enfrontats en el nivell de l&#8217;estructura social i situats de manera asim\u00e8trica en les relacions de poder, al voltant d&#8217;uns mateixos s\u00edmbols i de la participaci\u00f3 en uns mateixos rituals. De l&#8217;altra, l&#8217;expressi\u00f3, no sempre conscient, de les contradiccions, tensions i conflictes realment existents en l&#8217;estructura social. En s\u00f3n un exemple els esclaus negres de Sevilla i d&#8217;altres ciutats andaluses, que, des del segle XV fins al XVIII, van competir i fins i tot van pledejar amb els seus amos per a fer valdre els seus drets associatius i els seus privilegis simb\u00f2lics, i que, de vegades, fins i tot van aconseguir humiliar-los.<\/p>\n<p>\u00c9s m\u00e9s, amb la Contrareforma, hi havia algun altre mitj\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 de la pertinen\u00e7a a Germandats i Confraries, perqu\u00e8 els judeoconversos, els antics moriscos i altres individus sospitosos d&#8217;heterod\u00f2xia pol\u00edtica o ideol\u00f2gica foren reconeguts com a ciutadans \u00abnormals\u00bb?<\/p>\n<p>\u00c9s evident que els poders establits han intentat en totes les \u00e8poques protagonitzar les festes, controlar-les i convertir-les en un mitj\u00e0 de reproducci\u00f3 de l&#8217;ordre social. I va ser, sobretot a partir de mitjan segle XVIII, quan moltes associacions van escapar del control del poder. No tant per voluntat pr\u00f2pia, sin\u00f3 sobretot perqu\u00e8, amb la ideologia de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i l&#8217;inici del que sol denominar-se el pas de l&#8217;Antic al Nou R\u00e8gim, el poder pol\u00edtic, secundat per l&#8217;eclesi\u00e0stic en les seues inst\u00e0ncies m\u00e9s altes, ja estava potenciant altres mitjans per a estendre i accentuar el seu control sobre tots els sectors socials.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, l&#8217;any 1770, el comte d&#8217;Aranda, president del Consell de Castella, sol\u00b7licita en nom del rei Carles III, com hem citat en l&#8217;apartat 1.3, el cens de les Germandats i Confraries existents51, el tipus d&#8217;aprovaci\u00f3 que tenien i les despeses que efectuaven en els seus cultes i festes. El que hi havia darrere de tot aix\u00f2 eren els interessos recaptatoris de la hisenda p\u00fablica. S&#8217;argumentava que, en pagar a estes associacions, es corria el perill de no poder complir les obligacions de manutenci\u00f3 de la pr\u00f2pia fam\u00edlia, un risc que fins i tot podia transcendir a l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 va comportar l&#8217;extinci\u00f3 de Germandats i Confraries, a excepci\u00f3 d&#8217;aquelles que tenien com a finalitat l&#8217;assist\u00e8ncia a les persones internades en presons i hospitals, aix\u00ed com les sacramentals que tenien al seu c\u00e0rrec el culte en les parr\u00f2quies.<\/p>\n<p>Comen\u00e7a, doncs, un per\u00edode d&#8217;inestabilitat per a les Germandats i Confraries. Algunes festes importants van ser prohibides pels bisbes, en perfecta sintonia amb les autoritats pol\u00edtiques, ja que compartien una mentalitat semblant i, en no pocs casos, pertanyien a les mateixes fam\u00edlies.<\/p>\n<p>En tenim un exemple clar l&#8217;any 1777, quan s&#8217;observa un paral\u00b7lelisme entre el que ocorre a Sevilla amb l&#8217;arquebisbe Francisco Delgado y Venegas i el que passa a Alacant amb el bisbe Tormo.<\/p>\n<p>Tots dos s&#8217;acullen a la Reial C\u00e8dula del 20 de febrer, promulgada per Carles III, per a evitar excessos i aquella pietat mal entesa que provoca la falta de devoci\u00f3 i els desordres.<\/p>\n<p>Amb l&#8217;estabilitzaci\u00f3 pol\u00edtica de mitjan segle XIX, el conservadorisme ideol\u00f2gic, d&#8217;una banda, i els incipients interessos mercantils, de l&#8217;altra, van provocar un renaixement de les germandats, confraries i corporacions, que es van refuncionalitzar i van adquirir nous significats. Aix\u00f2 va arribar fins i tot a comportar subvencions per part dels ajuntaments, a expenses de la famosa dita: \u00abqui paga, mana\u00bb.<\/p>\n<p>En l&#8217;actualitat, les Germandats i Confraries representen contextos i ocasions en qu\u00e8 es reafirmem, reprodu\u00efm i redefinim identitats i identificacions col\u00b7lectives. Esta funci\u00f3 identit\u00e0ria i identificadora s&#8217;oposa a la funci\u00f3 instrumental que els grups pol\u00edtics i ideol\u00f2gics del poder tracten d&#8217;assignar-los i tamb\u00e9 xoca amb el paper que el mercat intenta imposar-los perqu\u00e8 es convertisquen en espectacles de consum i atracci\u00f3 tur\u00edstica.<\/p>\n<p>L&#8217;apogeu de la Setmana Santa alacantina durant estos \u00faltims anys reflectix una activaci\u00f3 de diversos \u00abnosaltres\u00bb col\u00b7lectius: a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 en les processons \u2014dins d&#8217;estes o al seu voltant\u2014, s&#8217;identifiquen, es reafirmem o rivalitzen individus, sectors socials, barris i altres conjunts socials de la vida de la nostra ciutat d&#8217;Alacant. Per aix\u00f2 tenim Germandats que identifiquen barris (Flagel\u00b7laci\u00f3 amb Sant Blai, Pietat i Caritat amb Benalua, Mater Desolata amb Carolines, Morenet amb el Raval Roig, Santa Creu amb el barri del mateix nom, Gran Poder amb Sant Ant\u00f3), Germandats que agrupen col\u00b7lectius educatius (Santa Cena amb els Salesians, Ecce Homo amb els Franciscans, Jes\u00fas Despullat amb els Agustins), altres formades per professionals de la sanitat (Preses), de l&#8217;advocacia (Div\u00ed Amor), empleats de banca (Nostre Pare Jes\u00fas), comerciants del centre de la ciutat (Humilitat i Paci\u00e8ncia), funcionaris p\u00fablics (Jes\u00fas Triomfant), i fins i tot aquella que aglutina la uni\u00f3 amb la festa oficial de la ciutat (Nostra Senyora de l&#8217;Alegria).<\/p>\n<p>Observem, per tant, que la Setmana Santa d&#8217;Alacant aglutina en si mateixa col\u00b7lectius de la vida social de la ciutat i fa que cada grup s&#8217;identifique com a tal i expresse la visi\u00f3 que t\u00e9 de si mateix, la seua singularitat, la seua difer\u00e8ncia i el paper que exercix o creu exercir en la ciutat.<\/p>\n<\/div>\n<\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Antecedents hist\u00f2rics de la Setmana Santa alacantina Parlar de la Setmana Santa alacantina \u00e9s remuntar-se, documentalment, a l&#8217;any 1600. Esta \u00e9s la primera dada escrita que trobem en les cr\u00f2niques, encara que, com \u00e9s l\u00f2gic suposar, aix\u00f2 significa que ja existia abans d&#8217;esta data. Nom\u00e9s cal recordar que la Santa Fa\u00e7, l&#8217;any 1489, ja unix [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-85","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=85"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":86,"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/85\/revisions\/86"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.semanasantaalicante.com\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=85"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}